Utilitzem galetes pròpies i de tercers per oferir els nostres serveis i recollir informació estadística. Si continua navegant, accepta la seva instal·lació i el seu us. Pot canviar la configuració o obtenir més informació a la nostra Política de Galetes.
Acceptar

ANIMALONS és la botiga solidària d’animals de companyia on trobaràs tot tipus de productes per al teu gos, gat, ocell, peix, rèptil o rosegador.

Inici
Data: 03-feb-2012
Amb l’enriquiment ambiental volem potenciar les conductes naturals dels lloros que són imprescindibles per garantir el benestar de l’animal, i per afavorir el desenvolupament de les destreses físiques i mentals.

Millora del Maneig de Lloros 
Les psitàcides en llibertat passen gran part del temps volant d’una banda a l’altra buscant menjar i interaccionant amb els seus congèneres. En captivitat, en canvi, tenen la zona de vol limitada, disposen de menjar abundant sempre al mateix lloc i viuen sols.

Aquest fet juntament amb la intel·ligència que tenen els lloros fa que comencin a aparèixer problemes de comportament quan aquests animals han de passar llargs períodes de temps sols i tancats a la gàbia sense res per fer.

Per això és vital proporcionar-los enriquiment ambiental constant i variat si volem mantenir un lloro sa física i psicològicament.


Millora del Maneig de Lloros


MANEIG BÀSIC:


Alimentació:
- Establir una dieta sana, variada i equilibrada (hidrats de carboni, proteïnes i minerals), i un horari fix d’alimentació col·locant l’aliment en recipients de difícil accés, dins de caixes de cartró que hagin de trencar per accedir al menjar, … per tal d’augmentar els períodes de recerca i manipulació del menjar.
- Oferir el menjar en diverses tomes al llarg del dia i en menjadores diferents.

Gàbia:
- Les dimensions mínimes de la gàbia han de permetre a l’au donar la volta sobre sí mateixa amb les ales obertes sense tocar en cap punt.
- Els lloros mantinguts sols i/o en gàbies de dimensions reduïdes han de gaudir de períodes de fora de la gàbia per a exercitar les seves ales i interaccionar amb els seus propietaris, estimulant així la seva intel·ligència i comportament social innats.
- Les aus que viuen dins de casa haurien de tenir diàriament unes hores a l’aire lliure, lluny de les corrents d’aire.
- El material de les gàbies ha de ser resistent i de materials que evitin la intoxicació si accidentalment els ingereixen.
- El fons de la gàbia hauria de tenir una reixa per evitar que l’animal entri en contacte directe amb les femtes i restes de menjar.
- Les gàbies més recomanades per a lloros són les que tenen un sostre que es pugui obrir i on s’hi pot posar un penjador/recolzador perquè l’animal s’hi posi durant els períodes de semillibertat.
- No és recomanable que els lloros estiguin a l’exterior en temperaturas properes als 0ºC.
- Les gàbies no s’haurien de col·locar mai arran de terra, les aus se senten insegures en el terra. Una posició elevada de la gàbia amb penjadors a l’alçada del pit i els ulls dels humans.
- Les psitàcides per naturalesa són animals destructius, per això es recomana que tant les menjadores com abeuradores siguin d’acer inoxidable.
- Els gronxadors de plàstic o metàl·lics són poc recomanables ja que poden acabar lesionant les potes del lloro.
- Les branques d’arbres fruiters (excepte el cirerer) lliures de pesticides, són els més recomanables. Ajuden a desgastar les ungles, els lloros s’entretenen arrancant-ne l’escorça amb el bec i pel fet de tenir diàmetres diferents estimulen la circulació de les potes de l’au. El gruix de la branca ha de ser l’adequat per a cada mida de lloro, de forma que s’hi pugui agafar amb seguretat clavant-hi les ungles. Com a alternativa, a les botigues podem trobar-hi penjadors recoberts d’un material lleugerament abrasiu que ajudarà a llimar les ungles del lloro.

TRACTAMENT DE MANEIG:


- Facilitar el bany o dutxa diària.
- Accés a la llum solar natural i no filtrada per finestres o vidres.
- En aus que viuen a l’interior de vivendes, establir un fotoperíode el més semblant al normal (8-12h de llum al dia com a màxim).
- Canviar la localització de la gàbia, col·locant-la en llocs de pas o de concentració de gent per mantenir entretingut al lloro.
- Facilitar una gàbia més gran on hi sigui possible realitzar més exercici.
- Fomentar l’ús de bec i potes introduint dins la gàbia elements com CORDES, cadenes, gronxadors, diverses barres… així el lloro podrà escalar des del terra fins al sostre de la gàbia fent servir aquests elements.
- Oferir la possibilitat de períodes de semi-llibertat vigilada.
- Afagir un niu o estructura similar a la gàbia, com àrea on el lloro pugui amagar-se i aillar-se.
- Fomentar i incrementar la relació propietari-au.
- Realitzar canvis freqüents de mobiliari de la gàbia per motivar l’interès a la investigació per part de l’au.
- Variar i introduir nous joguets un cop l’ocell s’hagi cansat d’ells (campanes, miralls, cascabells…).
- Facilitar elements cap els quals redireccionar l’afany per picar (troncs amb escorça I fulles… ).
- Entrenament basat en el reforç positiu (premiarem totes les conductes o exercicis ben realitzats amb un “molt bé” i un premi). Amb l’entrenament aconseguirem mantenir actiu física i mentalment la nostra au, i construir un vincle afectiu entre propietari i lloro.

PICATGE:


El picatge és la conducta de una au de mossegar-se i arrancar-se les seves pròpies plomes o les dels seus companys de gàbia. És un dels problemes de comportament més habituals, complexes i difícils de tractar en psitàcides. En casos extrems arriben a automutilar-se picant-se la pell i la musculatura.

És un problema típic d’aus en captivitat ja que no s’ha descrit cap cas en animals en llibertat.

El seu origen pot ser multifactorial, degut a patologies orgàniques, problemes de comportament o maneig.

El tractament de problemes de picatge d’origen etològic pot ser complex i molts cops improductiu. S’ha d’investigar la causa i paliar-la. A vegades resolent les causes orgàniques el problema persisteix per causes etològiques havent-se convertit en una conducta obsessiva-compulsiva o bé per reclamar l’atenció del propietari. És per això que cal evitar fer-li cas al lloro quan aquest es toqui el plomatge, no castigar-lo, no dir-li coses, no distreure’l, no renyar-lo… simplement ignorar-lo evitant reforçar aquesta conducta.

Per a solucionar el picatge etològic caldrà iniciar una bona teràpia d’entrenament i socialització, i ensenyar al nostre lloro a jugar amb les joguines interactives de la gàbia per tal que rebi un bon estímul físic i mental.
Col·laborador :
Clínica Veterinària Dr. Santi Ribell C/ Torras i Bages, 28
08401 Granollers (Espanya)
Telèfon: 93 840 00 84
www.santiribell.com
info@santiribell.com
Transport Hem apadrinat una Tortuga de l'Albera
Animalons

Col·labora
amb
nosaltres
en la Defensa
dels Animals

Si Tens
un
Projecte
Animalons
t'ajuda

Recull
d'entitats
d'Animals:
Associacions
Clíniques ...


Vols
Col·laborar
amb
Animalons?